Notícies i Agenda arrow Notícies i Agenda arrow Darrers arrow Manifest sala Abat Senjust
Manifest sala Abat Senjust

Manifest

Davant les obres de reforma fetes a la sala Abat Senjust

Davant les obres de reforma fetes en les darrers setmanes a la sala Abat Senjust, dins de l'edifici de l'Ajuntament de Ripoll, antiga Cúria del Vicari del monestir de Santa Maria de Ripoll, els sotasignats volem fer arribar la nostra posició contrària a l'actuació realitzada, en la línia de conservar el patrimoni arquitectònic històric ripollès i una de les poques sales dignes per acollir actes civils solemnes amb que compta la vila de Ripoll.

ANTECEDENTS

La sala Abat Senjust ha estat protagonista d'una llarga història.

Inicialment no era més que una columnata, un porxo que donava entrada al claustre del monestir de Santa Maria de Ripoll. Era la porta principal d'entrada a les dependències monàstiques. Formava part d'un edifici, la Cúria del Vicari o Noviciat, construït per l'abat Francesc de Senjust i de Castre (1616-1621).

Quan el 1842 l'edifici de la Cúria del Vicari fou lliurat a l'Ajuntament de Ripoll per a dependències municipals, dins del procés de desamortització dels béns eclesiàstics, el porxo fou convertit en teatre i sala de ball. Contra aquesta remodelació ja va protestar el 1847 i el 1861 el delegat de la Comissió Provincial de Monuments a Ripoll, Eudald Raguer i Batlle.

Posteriorment, en el mateix espai s'hi construí una presó, una habitatge per al vigilant i aules de l'escola municipal.

Cap al 1877, l'aleshores delegat a Ripoll de la Comissió Provincial de Monuments, Josep Raguer i Fossas, amb la col·laboració del també vocal Josep M. Pellicer i Pagès, va reclamar novament la dignificació i el manteniment de l'accés entre la plaça del Corral i el claustre, adduint un legítim dret de pas i el valor històric de l'espai.

Desprès de restaurat el monestir el 1893 i oberta l'entrada principal per la portada romànica, aquest espai de l'antic monestir va perdre una part de la seva funció. Amb els anys va esdevenir des d’economat militar fins a magatzem municipal.

L'alcalde Pere Jordi Piella, amb una encertada actuació de dignificació del patrimoni ripollès, va remodelar l'espai, convertint-lo en una sala polivalent que ha exercit durant bastants anys com un dels millors llocs existents més adients de Ripoll per la celebració d’actes civils solemnes, presentacions, conferències i exposicions temporals diverses, al servei de les institucions, associacions i entitats ciutadanes.

En els darrers anys aquest espai ha estat una mostra de la voluntat de pervivència del Museu Etnogràfic de Ripoll, a través d’una sèrie d'exposicions temporals.

Davant aquests antecedents:

MANIFESTEM les raons pel nostre posicionament:

1.- Cal respectar al patrimoni arquitectònic històric i el simbolisme que la història ha atorgat a certs espais.

2.- Ripoll té una tradició gens lloable pel que fa a la conservació i la valorització del seu patrimoni monumental, per la qual cosa no és excusable una actuació que suposi continuar pel mateix camí.

3.- Ripoll al llarg dels anys ha anat perdent parts importants del seu patrimoni monumental, arquitectònic i documental. Amputar, encara que sigui mínimament, la Sala Abat Senjust, representa un pas enrera en la dignificació i la preservació del patrimoni de la vila.

4.- El nostre rebuig per la remodelació realitzada en les darrers setmanes en aquest espai, que suposa una regressió dins d'un camí que semblava portar cap a una dignificació d’un espai únic, que forma indubtablement part del patrimoni històric de Ripoll.

5.- La sala Abat Senjust ha esdevingut en els darrers anys una de les sales públiques on més dignament s'han pogut celebrar molts diferents i diversos actes públics a Ripoll, amb una capacitat de cabuda important i una ubicació molt encertada.

6.- Ripoll no compta amb massa espais públics on encabir els actes institucionals o manifestacions cíviques. A vegades hi ha dificultats d'ubicació per dur a terme els diferents actes cívics previstos per les institucions i les entitats.

7.- Ripoll no compta amb gaites espais de la mateixa categoria i excel·lència, amb el simbolisme de la sala Abat Senjust.

8.- Ripoll ha vist perdre en els darrers decennis bastants espais públics. No estem, però, davant una disminució raonable de l'oferta i de la capacitat dels espais públics o davant la reducció d'un espai accessori.

9.- De la mateixa manera que hi ha espais per a la celebració d’actes religiosos solemnes, també n'hi ha d’haver per celebrar actes civils solemnes. La sala Senjust ha complert satisfactòriament aquesta funció.

10.- La sala Abat Senjust, a pesar que no forma part estricta del patrimoni monumental ripollès oficial, no deixa de formar part del seu entorn i va formar part del conjunt monàstic en el seu moment.

11.- Si alguns serveis municipals necessiten espai per desenvolupar la seva funció, cal que ho facin sense detriment del patrimoni arquitectònic i històric.

12.- No és veritat que amb la remodelació realitzada no s'hagi afectat la sala, que sigui una simple i petita reducció del seu volum. Les obres i la reducció de l'espai ha obligat a treure una de les pintures modernistes de Joan Llimona, que havien format part del baldaquí del monestir. Estem davant un conjunt pictòric subjecte a unes condicions d'exposició fefaentment escrites, que ha perdut la possibilitat d'una lectura evocativa i d'estudi conjunt.

13.- Un espai de la sala Abat Senjust té una estructura molt clara, amb un portal amb vistes al claustre, situat al bell mig de la sala. La reducció de la sala no és justificable i suposa un atemptat al conjunt, que perd part de la seva simetria.

14.- Una reducció de l'espai existent suposa una amputació, ja que desapareixen de la vista diverses bigues policromades que tenen el seu valor.

15.- Una reducció d’11 metres quadrats en la superfície de la sala suposa perdre quasi un 14 per cent de l’espai de la sala, d’uns 123 metres quadrats.

16.- La sala Abat Senjust és un espai emblemàtic del poble de Ripoll i, dins la seva modèstia, compleix una funció semblant al Saló de Cent de Barcelona o la sala de la Columna de l’Ajuntament de Vic, per exemple, que donen prestigi a ambdues ciutats i als actes que s’hi celebren.

En aquest sentit:

DEMANEM

a) La paralització de les obres fetes fins ara i la seva reversió a l'estat inicial, amb la reubicació del plafó de Joan Llimona que es va retirar.

b) Un estudi acurat de les necessitats d'espai públic que té la vila de Ripoll i dels espais per als serveis municipals amb l'adopció de les mesures necessàries per garantir un servei públic eficaç i amb visió de futur.

c) El manteniment de la sala Abat Senjust com a espai públic per a la celebració d’actes civils solemnes, presentacions, conferències i exposicions temporals, al servei de les institucions, entitats i associacions cíviques i dels ciutadans.

d) La sala Abat Senjust mereix una millora i dignificació de les instal·lacions existents, amb el mitjans tecnològics adients.

La Junta Directiva del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès recollirà adhesions a aquest manifest en la seva pàgina web (http://www.cecripolles.org), mitjançant la direcció de correu electrònic Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la , on cal fer constar nom i cognoms i número de Document Nacional d'Identitat (DNI).

Junta Directiva del CECR

Ripoll, 29 de setembre del 2006.-

 
< Anterior   Següent >
(C) 2005 Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès